Jornada per a Comerciants

Dins el marc de la setmana del comerç de Catalunya, l’Associació de Comerciants i l’Ajuntament d’Olot van organitzar el dimarts 20 de març la jornada “Què et cal saber de la nova Llei de Comerç”

El Parlament de Catalunya, va aprovar la nova Llei de Comerç, Serveis i Fires (Llei 18/2017, d’1 d’agost). Aquesta norma vol donar resposta a les diferents necessitats en matèria de comerç.

Per tal de conèixer els principals articles, canvis i impactes respecte a la normativa anterior, es van convidar els comerciants de la comarca a una xerrada d’explicació i formació sobre aquesta nova llei. La xerrada va anar a càrrec de David Aznar, Cap de la secció d’Inspecció del Servei d’Ordenació e la Distribució Comercial de la Direcció Genral de Comerç. I va tenir lloc a DinàmiG C. de Tomàs de Lorenzana, 15

Entre les novetats, exposades a continuació, destaca l’ampliació dels horaris comercials, que passen a poder obrir 75 hores setmanals, tres més que en la llei anterior. La nova norma deixa a mans del comerciant els períodes de rebaixes, malgrat que continua recomanant fer-les a l’hivern i a l’estiu. Per primer cop, la nova llei també inclou la possibilitat que els comerços dedicats a la venda de productes d’alimentació puguin instal·lar una àrea de degustació de màxim un 33% de la seva superfície, fixa quatre supòsits per declarar un municipi com a turístic a efectes d’horaris comercials i prohibeix oferir i vendre productes o serveis a domicili o per telèfon si no hi ha autorització expressa. Amb el vistiplau de l’executiu es formalitza el darrer tràmit que dóna pas a la tramitació parlamentària de la norma.

Les principals novetats de la Llei de Comerç, Serveis i Fires:

Horaris Comercials: En matèria d’horaris comercials, la llei estableix com a norma general l’obertura de 75 hores setmanals, de dilluns a dissabte (l’anterior llei catalana d’horaris preveia 72 hores/setmana). Així mateix, tenint en compte la conciliació familiar, s’estableix les 22h com a hora màxima de tancament durant els mesos d’estiu -de juny a setembre- i les 21h per la resta de l’any- d’octubre a maig-. Val a dir que es manté el nombre de dies festius d’obertura autoritzada en un total de 10: 8 a criteri de la Generalitat, prèvia consulta del Consell Assessor de Comerç, i 2 a criteri dels ajuntaments, que a més poden canviar fins a 2 dels 8 establerts a criteri de la Generalitat.

Activitats promocionals: Per primer cop, es classifiquen les activitats de promoció en dues categories netament diferenciades: l’una recull les activitats promocionals amb finalitat extintiva  (Rebaixes, venda en liquidació, saldos, i venda d’excedents o outlets), i l’altra les activitats promocionals amb finalitat incentivadora (activitats promocionals de tot tipus entre les que hi figuren les vendes amb obsequi i les ofertes conjuntes). Un altre exemple és la inclusió de les restriccions de l’activitat comercial i prestació de serveis, on es regula, entre d’altres, la venda a pèrdua.

Rebaixes: en matèria de rebaixes, com a novetat, es deixa en mans del comerciant el moment en que vol dur a terme la venda en rebaixes. No obstant això, la llei continua recomanant realitzar les campanyes en les temporades habituals (hivern i estiu), com es ve realitzant tradicionalment aquest tipus de venda a Catalunya, i marca que anualment, abans del 30 de setembre, el Consell Assessor de la Generalitat en matèria de comerç serà l’ens responsable de recomanar les dates d’inici i de finalització de les temporades de l’any següent, atenent a les demandes del mateix sector. La llei continua regulant les condicions en què s’han fer les rebaixes (els productes rebaixats han de ser estocs propis, han d’haver estat posats a la venda amb anterioritat al mateix establiment, no poden ser productes defectuosos o deteriorats (saldos), i tampoc poden haver estat fabricats expressament per vendre en rebaixes).

Zones de degustació: per primer cop, es regula la possibilitat que els comerços dedicats a la venda de productes d’alimentació puguin instal·lar una zona de degustació en el seu establiment. Sobre aquesta qüestió, i per tal de garantir la competència lleial amb els restaurants i bars, la llei marca un límit en l’espai dedicat a zona de degustació (33% del total de la superfície de venda de l’establiment, però en cap cas es podrà superar els 30m2). Alhora el titular de l’establiment haurà de disposar del carnet d’artesà alimentari o mestre artesà i comercialitzar productes propis o bé procedents d’una empresa artesanal alimentària. En aquest supòsit, la llei contempla que els ajuntaments, per mitjà d’ordenança municipal, podran modificar aquesta limitació en un 20% tant per incrementar-la o reduir-la, a excepció de Barcelona que es regularà segons el que estableix la seva Carta Municipal.

Municipi Turístic: Es concreta el concepte de municipi turístic. A més del supòsit general per afluència estacional de visitants,  es marquen cinc supòsits específics als que es pot acollir un municipi per ser declarat turístic a efectes d’horaris comercials: que el municipi disposi d’un bé declarat Patrimoni de la Humanitat o immoble d’interès cultural integrat en el patrimoni històric-artístic que generi una afluència anual acreditada de visitants; que aculli algun gran esdeveniment esportiu o cultural d’àmbit nacional o internacional; que disposi d’una àrea comercial que generi una afluència acreditada de visitants de fora de Catalunya; que el municipi tingui més de 100.000 habitants i  registri més de 600.000 pernoctacions; o d’una zona portuària en la que operin creuers turístics amb mínim 400 mil viatgers a l’any acreditats. D’altra banda, passa de 8 a 4 anys la revisió de la declaració de municipi turístic.

Venda o oferiments de productes a domicili: en relació a la venda o oferiment de productes a domicili, per primera vegada s’introdueix la prohibició d’oferir i vendre productes o serveis mitjançant visites a domicili, trucades o missatges de telèfon si no han estat prèviament sol·licitats o acceptats pels seus titulars o residents. En aquests casos, cal acreditar documentalment aquesta acceptació prèvia. En aquest sentit, la llei contempla la creació de fitxers comuns d’exclusió, on es poden inscriure les persones que no volen rebre ofertes de productes i serveis tant de forma presencial com per telèfon. Per altra banda (en aquest cas només és publicitat), les bustiades es podran realitzar sempre i quan els particulars no hagin manifestat la seva oposició a rebre’n. Cada tramesa haurà d’informar dels mitjans per oposar-se a seguir-les rebent.

Àrees de promoció econòmica urbana: es dóna especial rellevància a la possibilitat de crear entitats de col·laboració público-privada per al desenvolupament de plans estratègics dissenyats per a períodes determinats en àrees urbanes prèviament delimitades, fomentant la implantació i el desenvolupament d’àrees de promoció econòmica urbana. La normativa recull que en el termini de 18 mesos el Govern ha d’aprovar un marc regulador d’aquestes àrees per fer-ne possible la implantació. La nova llei, també recull el foment del model d’economia circular en l’activitat comercial.

El projecte s’estructura en 11 títols, inclòs el títol Preliminar, 83 articles, 4 disposicions addicionals, 1 transitòria, 1 disposició derogatòria i 3 disposicions finals. La norma busca resoldre la dispersió normativa actual en matèria de comerç, adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l’àmbit de la distribució i prestació de serveis i simplificar la regulació per reduir càrregues administratives.

http://ccam.gencat.cat/ca/detalls/noticia/20170804_nova_llei_de_comerc

Jornada per a Comerciants